Festival Artot, un Festival de Vertigen que atrapa i transforma!

La singularitat d’Artot recau en la seva aposta valenta per programar entre setmana (de dilluns a dijous), una estratègia que busca la màxima connexió entre artistes professionals de primer nivell —tant nacionals com internacionals— i el públic local. Aquesta connexió s’ha estès més enllà de Sant Hipòlit i Masies de Voltregà, arribant també a poblacions veïnes com Torelló, Manlleu, Vic, Centelles, Tona, Olot, Prats de Lluçanès i altres punts de les comarques centrals i el Vallès.
Amb una participació d’entre 200 i 500 persones per vesprada, el públic ha respost de manera intergeneracional i fidel. “Hi ha gent que ve a cegues, que confia plenament en el criteri del festival. Aquesta confiança és fruit de la llavor sembrada durant els darrers anys”, expliquen des de l’organització.

Moments per recordar i línies de futur

Un dels grans moments d’aquesta edició va ser el concert únic i íntim de Macaco, que va oferir una actuació molt especial, totalment adaptada a l’esperit d’Artot: propostes artístiques diferents en contextos no massius. L’objectiu és que, més enllà de la fama o la trajectòria de l’artista, el públic pugui viure una experiència propera, inèdita i transformadora. I Macaco ho va entendre i ho va regalar al públic amb una connexió autèntica i vibrant.

També va brillar Astrio amb el seu Latin Lovers, que va captivar musicalment des del primer moment, però va ser especialment la seva posada escènica la que va sorprendre i emocionar: una connexió extraordinària amb el públic, propera i viva, que va convertir la vesprada en una experiència inoblidable.
Una altra vetllada per al record va ser el cabaret de pallasses, protagonitzat per artistes excepcionals com Pepa Plana, Marta Sitjà, Alba Sarraute, Anna Confeti i La Churry, que van oferir un espectacle memorable, una nit d’humor i rialles imparables des del primer minut fins al final. El públic va respondre amb entusiasme davant d’unes actuacions plenes de talent, energia i complicitat, convertint la vesprada en una de les més valorades del festival.

El circuit de dansa contemporània va ser una grata sorpresa i un èxit inesperat de participació, tenint en compte la seva naturalesa itinerant i la distribució en tres espais diferents del poble. Malgrat els desplaçaments, el públic va respondre massivament, mostrant una gran connexió amb un art sovint menys present, però profundament emocional. Va ser extraordinari veure la vibració, el silenci i l’energia que es va crear al voltant de les tres peces. Una mostra clara que la dansa, quan es comparteix amb proximitat i sensibilitat, arriba directament al cor.
El circuit de dansa contemporània va ser una grata sorpresa i un èxit inesperat de participació, tenint en compte la seva naturalesa itinerant i la distribució en tres espais diferents del poble. Malgrat els desplaçaments, el públic va respondre massivament, mostrant una gran connexió amb un art sovint menys present, però profundament emocional. Va ser extraordinari veure la vibració, el silenci i l’energia que es va crear al voltant de les tres peces.

També cal destacar la connexió amb artistes del territori, un valor essencial del festival. Artot no només acull noms consolidats a escala nacional i internacional, sinó que obre espai i visibilitat a creadors locals, generant complicitats i orgull de pertinença. En aquesta edició, noms com Santi Eizaguirre i Iria Coromines han tingut un paper significatiu dins la programació, aportant mirades pròpies i arrelades que enriqueixen el relat cultural del Voltreganès. Apostar pel talent local és també fer créixer el teixit artístic i consolidar una comunitat creativa viva.

També ha estat molt rellevant l’aposta per les arts circenses i el clown, que han tingut un protagonisme especial en aquesta edició. Stoptoi, amb el seu espectacle Loop, va oferir coreografies malabarístiques vertiginoses i un equilibri de cable de l’artista la Corcoles, amb el seu H,  transmetent una poètica i deixant el públic captivat entre emoció i tensió. Per la seva banda, Dudu Arnalot, amb El Forat, va desplegar una tendresa escènica que connecta amb totes les edats. Aquestes propostes van tenir lloc en espais insòlits a la natura, mostrant com el festival explora nous formats i paisatges per portar-hi l’art, el riure i la bellesa.
Tot això no hauria estat possible sense la llavor sembrada durant anys, una feina constant i compromesa que ha fet que, a poc a poc, la dansa contemporània —i les arts en general— hagin arrelat com a part del paisatge cultural del Voltreganès. 

Avui podem dir amb orgull que hi ha una educació artística viva i propera, al costat de casa, i això és una de les fites més importants d’Artot: fer cultura amb continuïtat, proximitat i sentit.

Especialment significativa ha estat també la trobada de pallasses, una acció molt enriquidora que ha obert la porta a futures línies de treball i debat sobre la transformació social a través de les arts i la veu de la dona, amb idees que ja estan agafant forma per a properes edicions.
Les activitats matinals amb infants i joves han estat clau per fomentar la participació familiar, i moltes famílies han expressat la seva satisfacció en les trobades de vesprada. Aquesta implicació amb l’educació artística i cultural del territori es consolida com una de les fites del festival.

Una cloenda festiva i col·laborativa

La cloenda d’Artot 2025 ha estat també un punt d’inflexió, amb una “vesprada sota el pont” marcada per la col·laboració amb la comissió de festes del poble, en una aposta per sumar complicitats amb les entitats locals. Amb un ambient festiu i una proposta d’Ypnosi fresca, trencadora i una mica canalla, el festival va dir adeu fins a l’any vinent deixant el llistó molt alt.
“Estem en una ressaca emocional, però també amb el cor ple d’agraïment i d’idees per seguir creixent. 

L ’Artot et troba i t’atrapa, i això no s’atura aquí”...