El gegant del Pi, de Pau Vinyals
El gegant del Pi és un d’aquells espectacles que et travessen de ple. Des del primer minut, la sinceritat i la proximitat de Pau Vinyals van crear un silenci absolut a la sala, un silenci dens, ple d’escolta i emoció continguda. L’actor ens va portar de la mà per un viatge íntim i colpidor, on la memòria familiar es converteix en un espai de dubte, amor i contradicció.
El relat del seu avi —aquell home estimat que, amb el temps, revela un passat lligat al bàndol franquista— actua com un terratrèmol interior que qüestiona identitats, valors i privilegis. Vinyals ho exposa amb una honestedat brutal, sense dramatismes sobrers, amb una veritat escènica que commou i desarma.
Els assistents van sortir regirats, profundament emocionats, amb la sensació d’haver compartit una experiència col·lectiva de memòria i reconciliació. El gegant del Pi no només explica una història personal: ens enfronta a la nostra pròpia herència, a allò que preferim no mirar però que ens configura. Una peça necessària, potent i humana.