Història

Segles IX, X i XI: els orígens del poble

Segles XIV i XV: La fi del sistema feudal

Segles XV, XVI i XVII: l'esplendor del gremi

El segle XVIII: La guerra de successió

L’any 1700 s’extingeix la dinastia dels Àustries amb la mort de Carles II, i Felip d’Anjou passa a ocupar el tro espanyol. La comarca d’Osona es distingirà pel seu recolzament al pretendent austríac, l’arxiduc Carles i per l’aferrissada lluita contra el rei francès. Així la comarca, dirigida per Vic, va organitzar nodrides forces per lluitar contra els francesos. Sant Hipòlit va enviar un fort contingent de la milícia gremial per lluitar contra els botiflers, mentre altres poblacions com Manlleu o Centelles es van mantenir fidels a les aspiracions felipistes. Desprès del pacte de Gènova i d’un desenvolupament que anava canviant de signe, finalment es va acabar la guerra a favor de les tropes de Felip V.

Sant Hipòlit havia mantingut en peu, durant tot el període de la guerra, una milícia gremial que havia pagat un comú controlat per l’associació gremial. La vila va ser destruïda per les tropes felipistes, saquejada i cremada en bona part. Les condicions de pau van ser dures: abolició dels privilegis catalans i instauració d’un nou regim administratiu centrat en els mandats dels decrets de Nova Planta (1716). D’aquesta manera el comú de la vila de Sant Hipòlit, controlat tradicionalment pels prohoms gremials, passa durant el primer terç del segle XVIII tot un procés de canvis i adaptació. Malgrat tot, el gremi continua controlant de forma real tots els serveis de primera necessitat.

El segle XVIII: la crisi del gremi de paraires

El segle XVIII: la segregació de Santa Cecília i Les Masies

La construcció del nou temple parroquial va accentuar les diferencies i les divergències entre els terratinents que anaven transformant les seves explotacions i els prohoms gremials que pretenien mantenir inalterada la situació que havia fet fortuna durant tota l’etapa moderna. Les diferencies van ser aquesta vegada tan insalvables que l’Ajuntament de Sant Hipòlit va fer una demanada al Sant Pare per tal d’obtenir els llocs de precedència en contra dels terratinents. Una Butlla Papal que acceptava els condicionaments dels prohoms de la Vila va portar a la ruptura definitiva entre uns i altres. A partir d’aquí els propietaris van iniciar un contenciós davant la Reial Audiència del Principat de Catalunya l’any 1789, que va començar a obtenir resultats positius per les seves aspiracions quan a l’any 1796 es va notificar al bisbe de Vic que “Josep Serratosa y Consortes labradores de la Parroquia de la Villa de Sant Hipólito de Voltrega” han guanyat el plet iniciat. D’aquesta manera la Reial Audiència “manda que por ahora y en el tiempo limitado de cinco años dicha Real Audiencia forme en el lugar de Viñolas Y Masias de San Hipólito, Ayuntamiento, Baile y demas Oficios de Justicia separados, e independientes absolutamente de la citada Villa de San Hipólito”. El gremi de paraires no va fer massa cas a la segregació pensant que no passaria de ser temporal però l’audiència territorial confirmava l’any 1802 la segregació municipal, que quedava definitiva.

XIX i XX: La Industrialització

1875-1923: La restauració i l'epidemia de còlera

El pronunciamiento del general Martínez Campos a Sagunt el 1874 significa la fi del sistema del govern república i la tornada de la monarquia en la figura d’Alfons XIII. El nou regim, que anomenem restauració, basa la seva actuació política en el conservadorisme vuitcentista i en una practica constant del frau electoral per part dels cacics locals. D’aquesta manera desapareixen les facultats especifiques de les corporacions per donar pas a una ficció electoral que estava a mans dels cacics locals. Els pocs recursos i la manca absoluta de poder fa que durant aquesta època l’Ajuntament de Sant Hipòlit no pugui resoldre els problemes més importants que arrossegava des de feia temps: portar aigua potable a la totalitat de la població, la modernització dels serveis basics i redreçar una política proteccionista per als consums que afavoria cada vegada més l’especulació. Aquests problemes però deixaran pas al més greu: la mortaldat epidèmica. Sant Hipòlit serà una de les poblacions de la comarca més afectada per l’epidèmia de còlera entre 1885 i 1886. La major irrupció del que s’anomenava “colera nostros, colera morbo, colera infantil i colera asiatic” es produeix entre el 20 d’agost i el 4 d’octubre de 1885 amb 92 defuncions.

Les deficiències higiènico-sanitàries s’agreujaven en una població com Sant Hipòlit que no comptava amb serveis assistencials de cap tipus. L’hospital podia acollir sis malalts i no tenien cap preparació especifica igual que l’hospital de Vic que es trobava aleshores en condicions infrahumanes, sense cap sala que pogués acollir els malalts infecciosos. La ineficiència del sistema era total i el ciutadà s’havia de resignar a sofrir els efectes epidèmics sense ajuts.

1923-1931: La dictadura de Primo de Rivera

1931-1936: Els primers consistoris republicans

Amb l’abandó del general Primo de Rivera, el regim polític de la restauració s’acostava a la seva fi. Amb el trencament del sistema equilibrat de partits instaurat per Cánovas sobre un constant frau electoral, el regim d’Alfons XIII no tenia cap possibilitat de subsistir. La crisi financera que havia provocat el crac borsari del 29 generava violentes contradiccions en un sistema tradicionalment desequilibrat com ho era l’espanyol. Enmig d’aquest panorama apareix de nou l’atur, una figura que els obres tèxtils del Ter ja havien patit dècades enrere. El govern de l’estat, encapçalat pel general Berenguer, es proposava tornar a la legalitat constitucional de forma progressiva. Aquest extrem es va materialitzar amb les eleccions municipals del 1931. A l’abril d’aquell any van ressorgir totes les forces que el regim alfonsí havia soterrat. Les forces opositores de la comarca obtingueren majoria absoluta a tots els ajuntament importants. A Sant Hipòlit l’ajuntament es constituí com un nucli catalanista republicà. Quan la ràdio de Barcelona va donar la noticia de la proclamació de la república catalana i l’aplastant victòria electoral, a Sant Hipòlit la gent va sortir al carrer, es van cantar “la marsellesa” i “l’himne de Riego” i de les golfes de l’ajuntament van treure dos busts que representaven la república i que havien estat arraconats des de la I república. Durant aquest període i fins a l’inici de la guerra civil els nous consistoris van canviar radicalment i significativament la gestió municipal. Es va passar d’una parsimònia oficial i una clara immobilitat, a intentar buscar la màxima eficàcia. Durant aquesta època es van iniciar diverses obres publiques, es van sanejar les arques municipals i es van municipalitzar alguns serveis.

1936-1939: La guerra civil

El juliol de 1936 un grup de militars s’aixeca contra el govern legítimament constituït i ocupen les places militars de Melilla, Ceuta i Tetuan. A Barcelona el primer intent de les forces sublevades de controlar el centre de la ciutat fracassa. A les casernes els soldats s’amotinen, afusellen oficials i distribueixen armes als obrers. L’aviació republicana comença l’atac en bombardeig. Arriben a la ciutat comtal escamots d’esquerra de tot el país (una desena d’aquests de Sant Hipòlit). A partir d’aquí progressivament comença pròpiament la guerra civil: d’una banda les tropes del general Franco avancen des del sud de la península i ocupen totes les ciutats per on passen i de l’altre el “comite de milicies Antifeixistes” encapçalat per la CNT-FAI comença una campanya contra els que consideren enemics de la república. Dos anys més tard cau el front de l’Ebre que significa, a curt termini, l’enfonsament dels fronts militars de Catalunya. A Sant Hipòlit les tropes franquistes van entrar el 4 de febrer. Aquell mateix dia eren ocupats també Manlleu i Girona. No es va volar el pont de la Noguereta, que estava minat esperant el pas de les tropes franquistes. Aquella tarda tothom s’havia tancat a les cases. Una gran explosió va commocionar la població: havien volat els dipòsits de gasolina que estaven a Gallifa. Un comitè de ciutadans d’ordre rebia les tropes cridant “La nostra bandera” i saludant a la feixista. Els moros entraven a la vila per diversos sectors, especialment per la carretera de la Gleva. Una secció de la Falange va entrar més tard pel Puig. Els soldats regulars van quedar estacionats als horts de l’actual carrer Batlle Serrallonga, mentre la secció de Falange prenia possessió de l’ajuntament. El comandant polític, que actuava de comandament militar, tinent Joaquin Peñalara Méndez, constituí els poders politics locals feixistes, desprès d’informar-se àmpliament de les persones no addictes i rebre les denuncies d’una part de la població contra l’altra. Es va convocar tothom a una missa de campanya a la Plaça Major i a uns actes religiosos a la del Fossar. La gent de l’esquerra va ser convocada per netejar l’església que fins aleshores havia servit de taller. Van continuar desprès els registres per les cases i la incautació dels bens de les societats republicanes. Ben aviat va començar la militarització de la població, la disciplina del nou sistema, els interrogatoris als sospitosos, actes humiliants i vexatoris als vençuts, recollida de diners republicans, el racionament, les ordres de subministrament i , de forma paral•lela la misèria i el mercat negre.

Del franquisme a la democràcia

1979: Primeres eleccions democràtiques

A l’any 1979 desprès de les eleccions generals van seguir les eleccions municipals. Aquestes van ser més vives que les consultes anteriors i van deixar pales l’interès dels sectors de la població per participar de manera decidida al govern dels seus pobles. La laboriositat més important va ser la de confeccionar les llistes. Existia encara un cert recel a entrar a la baralla directa i les negociacions van durar molt de temps. Les eleccions a la comarca i a Sant Hipòlit es van celebrar amb tota normalitat i sense incidents. Una característica d’aquests comicis va ser la inclusió de llistes d’independents no adscrites als principals partits. A Sant Hipòlit va guanyar la llista Unió Independents Sant Hipòlit de Voltregà i l’alcalde va ser Jordi Gallifa. A les eleccions municipals successives els partits i els alcaldes que van governar van ser els següents:

  • 1983 Jordi Gallifa (Osona-83. Independents de Sant Hipòlit de Voltregà)
  • 1987 Jordi Gallifa (IPMO)
  • 1991 Jordi Gallifa / Josep Tió (IPMO)
  • 1995 Ramon Trabal CIU
  • 1999 Ramon Trabal CIU
  • 2003 Ramon Trabal CIU
  • 2007 Xavier Vilamala PSC-PM
  • 2011 Xavier Vilamala PSC-PM
  • 2015 Xavier Vilamala PSC-CP

Extret del llibre Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Joan Serrallonga, Ramon Espadaler i Assumpta Vila. Eumo editorial (1986).

Darrera actualització: 22.03.2016 | 08:28
Darrera actualització: 22.03.2016 | 08:28