Els Fets de la Gleva i l'incendi de Sant Hipòlit de Voltregà - Repressió i violència al final de la Guerra de Successió

Divendres, 16 de febrer de 2018 de 19:30 a 21:30

L’Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, amb la col·laboració del Centre d’Estudis del Voltreganès, organitza la conferència “Els fets de la Gleva i l’incendi de Sant Hipòlit de Voltregà – Repressió i violència al final de la Guerra de Successió”, a càrrec de Joaquim Albareda i Salvadó, historiador i catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, el qual, també, ens presentarà el seu estudi i anàlisi dels fets que van succeir a la Gleva i a Sant Hipòlit de Voltregà.

Els Fets de la Gleva i l’incendi de Sant Hipòlit de Voltregà, entre el 21 i el 24 de gener del 1714 s´emmarquen en un aixecament general a favor de la “llibertat i de la pàtria” que hi va haver a Catalunya, el gener d´aquell any, contra les quinzenades, un impost cobrat per les tropes borbòniques. Va tenir un dels nuclis més forts al Lluçanès.

Els sometents, integrats per molts lluçanesos, havien pres 60 cavalls als soldats borbònics quan aquests pretenien cobrar les quinzenades a Sant Hipòlit. A La Gleva s´havien reunit fins a 1.200 homes del sometent, a les ordres dels batlles dels pobles respectius, que aviat es van veure amenaçats per les tropes del comte de Montemar que eren a Vic i pel capità filipista Ambròs Roquer, amb minyons d´Aiguafreda i Tagamanent.

Aleshores el sometent reculà cap al Lluçanès i el capità Josep Cararac de Solà va  deixar 120 homes a La Gleva per defensar-la  esperant que el marquès del Poal els socorreria en pocs dies. Van arribar 1.400 soldats borbònics dirigits per Montemar i el capità Cararac es va fer fort al santuari però morí d´un tret en una sortida per vigilar que no col·loquessin  explosius al mur.  El substituí el capità Rata de Sant Hipòlit. Després d´un tiroteig intens els resistents es van rendir seguint el consell dels capellans. Rata, es va escapar a la nit. La xifra del morts oscil.la entre 68 i 200, mentre que la dels presoners, que es va endur Montemar cap a Vic, entre 104 i 120.

Els borbònics, després d´intentar aterrar el santuari, es van adreçar cap el Lluçanès i van incendiar Sant Hipòlit i Torelló, tal com van fer amb quinze altres poblacions a fi de donar un càstig exemplar als catalans perquè es desmobilitzessin.

Al capdavall la política de terror i de terra cremada practicada pel duc de Popoli i el comte de Montemar, junt amb el cansament i el desencís dels catalans per l´abandó dels aliats en virtut dels tractats d´Utrecht, havia assolit el seu objectiu. Només quedaven en mans dels austriacistes Barcelona, Cardona i Mallorca, que no van trigar a ser preses pels borbònics.

Quin cost té:

Gratuït - Activitat oberta al públic

Ateneu

Carrer Bisbe Morgades, 1 - 08512 Sant Hipòlit de Voltregà - Barcelona
Adreça electrònica: st.hipolit@diba.cat
Lloc web: www.santhipolitdevoltrega.cat/
Darrera actualització: 15.03.2018 | 14:46